Problemàtica de l'aigua al món

El món es mor de set: l'any 2025, 3 mil milions de persones podrien no tenir els requeriments bàsics d'aigua vital. Així mateix, és previsible que l'aigua es converteixi en un dels principals temes de conflicte al llarg d'aquest segle. És urgent donar resposta a la meta 10 dels objectius del mil•lenni, la qual es refereix a resoldre el problema d'escassetat de l'aigua.

Distribució de l'aigua dolça: La qualitat de l'aigua és una característica de vital transcendència en el consum humà i ús domèstic, per això la seva preservació i maneig ha de ser una constant preocupació d'usuaris i autoritats.
Les aportacions del cicle hidrològic no ofereixen garanties a la humanitat, ja que únicament dos terços de la població mundial viuen en zones que reben una quarta part de les precipitacions anuals del món.

Exemples: un 20% del vessament mitjana mundial per any correspon a la conca amazònica, una vasta regió amb menys de 15 milions d'habitants, és a dir, una minúscula fracció de la població mundial. El riu Congo i els seus tributaris representen un 30% del vessament anual del continent africà, però aquesta conca hidrogràfica conté 10% de la població d'Àfrica. Més de la meitat de l'escorrentia global té lloc a Àsia i Sud-Amèrica (31% i 25%, respectivament).

Alteracions físiques de l'aigua contaminada.

L'aigua contaminada presenta unes característiques destacants en els següents aspectes:

Color

L'aigua no contaminada sol tenir lleugers colors vermellosos, marrons, groguencs o verdosos degut, principalment, als compostos humits, fèrrics o els pigments verds de les algues que contenen. Presenten diversos colors.

Olor i sabor

Els compostos químics presents en l'aigua com els diversos hidrocarburs, clor, matèries orgàniques en descomposició o essències alliberades per diferents algues o fongs poden donar olors i sabors molt forts a l'aigua, encara que estiguin en molt petites concentracions.

Temperatura

Augmenta la velocitat de les reaccions del metabolisme, accelerant la putrefacció. La temperatura òptima de l'aigua per beure està entre 10 i 14 º C. Les centrals nuclears, tèrmiques i altres indústries contribueixen a la contaminació tèrmica de les aigües, de vegades de forma important.

Materials en suspensió

Partícules com argiles, llima i altres, encara que no arribin a estar dissoltes, són arrossegades per l'aigua de dues maneres: en suspensió estable (dissolucions col·loïdals), o en suspensió que només dura mentre el moviment de l'aigua les arrossega.

Radioactivitat

Algunes activitats humanes poden contaminar l'aigua amb isòtops radioactius.

Espumes

Els detergents abocats per homes, produeixen escumes i afegeixen fosfat a l'aigua. Aquestes escumes interfereixen en els processos de sedimentació a les estacions depuradores.

Conductivitat

Tractament preliminar

Està destinat a la preparació o condicionament de les agüés residuals amb l'objectiu específic de protegir les instal • locions, el funcionament de les obres de tractament i eliminar o reduir sensiblement las condiciones indesitjables relacionades principalment amb l'aparença estètica de las plantes de tractament.

Tractament primari
Té com a objectiu la remoció per mitjans físics o mecànics de una part substancial del material sedimenta ble o flotant, és a dir, el tractament primari és capaç de remoure no només la matèria que incomoda si no també una fracció important de la càrrega orgànica i que poden representar entre el 25 i el 40% de la DBO.Y entre el 50 i 65% dels sòlids suspesos, entre els tipus d’atarantaments primaris es citen:

• Sedimentació primària
• Flotació
• Precipitació química
• Filtres gruixuts
• Oxidació química
• Coagulació, floculació, sedimentació i filtració
• Tractament secundari

La reducció dels compostos orgànics present en l'aigua residual domèstica, condicionada prèviament mitjançant tractament primari, es realitza exclusivament per processos biològics. Aquest procés redueix o converteix la matèria orgànica finament dividida i / o dissolta en sòlids sedimenta-les floculats

Tractament terciari

Té com a objectiu complementar els processos anteriorment indicadors para aconseguir efluents més purs, amb menor càrrega contaminant i que pugui ser utilitzat per a diferents usos com recàrrega d'aqüífers, recreació, etc. Las substancies o compostos comunament remoguts són

• Fosfats i nitrats
• Ous i quists de paràsits
• Substàncies tens actives
• algues
• Bacteris i virus
• Sòlids totals i dissolts
• Temperatura

Molí de les Tres Eres

El Molí de les tres eres és un Molí fariner hidràulic que utilitzaven els romans, en l’antiguitat, que es va convertir en el pas central de una cadena de tres molins fariners, el Molí de Dalt, el de les Tres Eres i el d'Avall.
El Molí de les tres eres va estar en funcionament, com molí de farina, fins l’any 1895, desprès i fins a la última Guerra Civil de l’any 1936 a l’any 1939, el molí va acabar fent sofre.

Aigues grises i negres

Les aigües grises són totes aquelles que són usades per a la nostra higiene corporal o de la nostra casa i els seus estris. Bàsicament són aigües amb sabó, alguns residus grassos de la cuina i detergents biodegradables. És important assenyalar que les aigües grises poden transformar-se en aigües negres si són retingudes sense oxigenar en un temps curt. El tractament és senzill si contesos amb l'espai verd suficient, aprofitant la capacitat de oxigenació i assimilació de les plantes del jardí o l'hort mitjançant un sistema de "drenatge de enramat" Les aigües negres són les que resulten dels sanitaris i que per el seu potencial de transmissió de paràsits i infeccions convé tractar per se paradocon sistemes de bioreactors.

Poema aigua

AIGUA MATINERA, 6a

ROSADA DEL PRAT, 5+1b

DIUS BON DIA A L’HERBA, 6a

DIUS BON HORA ALS CAMPS. 5+1c

AIGUA RIALLERA 6a

DE DINTRE ELS BASSALS 5+1c

QUAN EL SOL ET CRIDA 6-

TU HI VAS AMB UN SALT. 5+1b

És un poema que tracta una mica sobre els processos de l’aigua. Podem observar que és bastant infantil, ja que utilitza un llenguatge senzill i entenedor.

En aquest cas l’autor no és anònim, Núria Albó va ser qui va escriure aquest poema l’any 1992. L’any del Dia Internacional de l’Aigua.

La Generalitat va fer diversos tallers i activitats per a nens, Núria Albó va decidir escriure aquest poema.

Núria Albó i Corrons (La Garriga (Barcelona, 1930) és una poetessa espanyola en llengua catalana. El 1948 va començar a estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. Va interrompre els estudis però els va reprendre més tard i els va acabar el 1962. Va col·laborar amb la revista Inquietud de Vic Va ser elegida alcaldessa de la Garriga el 1979.

Endevilla

No tinc cap color, 5a

no faig cap olor, 5a

no dono sabor, 5a

i en temps de calor 5a

us dono frescor 5a

Rima consonant.

És una endevinalla la resposta de la qual es aigua, diu que l’aigua no te color ni

olor ni tampoc dóna sabor però si frescor quan fa calor.

L’aigua és insípida, incolora i generalment avorrida, això tothom ho sap.

L’aigua és una cosa necessària a la nostra vida, la dels humans.

En aquest cas el poema és anònim. No te sap qui l’ha inventat o qui el va nombrar primer.

Normalment les endevinalles les inventa el poble de manera anònima solament per diversió.

Les endevinalles com les dites passen de pares a fills.

Goteta a goteta es fa riuet

Aquest refrany té un significat clar: La constància en l’estalvi de petites quantitats arriba a fer estalviar cabals grossos, és a dir, si les coses es fan a poc a poc, amb prudència i ben fetes. Al final s’obtenen resultats.

Hi ha molts refranys com aquest, que volen o intenten dir el mateix, per exemple: De mica en mica s’ompli la pica, entre altres...

Si reflexionem sabem que val la pena esperar i fer les coses ben fetes, que fer-les ràpid i malament i haver de tornar-les a repetir.

Aquest refrany com els altres és anònim i s’ha transmès de generació en generació.

És una dita encara en ús catalana que es utilitzen la gent gran i de bon saber.

TRACTAMENT D'AIGÜES A NIVELL DOMICILIARI

El tractament a nivell domiciliari obeeix als mateixos principis que les grans plantes depuradores, però és possible millorar l'eficiència en la relació cost x m3 d'aigua tractada, si s'observen alguns principis basic tales com la separació de les aigües grises i negres, el consum racional y limitat de detergents i l'exclusió de productes químics agressius en la limpieza quotidiana. És clar que la complexitat d'un sistema apropiat de tractaments a nivell casolà està en relació directa amb la nostra cultura de consum.

Consum de l’aigua purificada:

El consum d'aigua embotellada al món és de 154 mil milions de litres, amb una despesa anual a prop de 120 mil milions de dòlars. Mèxic consumeix prop de 18 mil milions de litres d'aigua purificada cada any, la qual cosa representa una despesa de tres mil quatre-cents milions de dòlars.

En les últimes dècades l'aigua embotellada s'ha col • locat en els primers tres llocs com mercaderia que més diners mou al món, amb un ritme anual de creixement del 12%. Un litre d'aigua purificada costa igual o més que un litre de gasolina o que un litre de llet (Camps, 2006).
Fins i tot en països on hi ha servei públic d'aigua potable, les persones poden arribar a gastar fins a 1000 vegades més diners en aigua embotellada que si la prenguessin directament de l'aixeta. Els estudis realitzats per l'Organització Mundial de la Salut indiquen que de les 37 malalties més comuns a Amèrica Llatina i el Carib, 21 estan relacionades amb l'escassetat d'aigua i amb l'aigua contaminada, cada any moren de 25 a 30 milions d'habitants al món a causa d'aquestes malalties. El 80% de les malalties gastrointestinals es deu a la mala qualitat de l'aigua.

El setembre bo és, si no plou en tot el mes

Setembre és el novè mes de l'any en el calendari gregorià té 30 dies. El seu nom, que ve de la mateixa arrel llatina de "setè", és perquè era el setè mes en el calendari romà.

Aquest refrany no te a veure amb l’agricultura però sí amb la climatologia. Referent a èpoques de l’any i mesos.

Podem dir que el setembre és el mes més fred de l’estiu, quan s’acaba i s’ha de tornar a treballar o a estudiar.

Per això es diu que si no plou el setembre es pot aprofitar del que queda d’estiu.

El autor és anònim ja que els refranys i dites són normalment hereditàries culturalment.

Aigua de gener tot l'any va bé.

Gener és el primer mes de l'any amb 31 dies. Inexistent en l'antic calendari romà, que començava pel març va ser afegit en el calendari col·locant-lo a l'inici de l'any. La reforma gregoriana el mantingué en el mateix lloc. El seu nom deriva probablement de Janus (Januarius) divinitat a qui s’atribuïa en dues cares, el mes de gener esguarda d'una banda a l'any nou i de l'altra cap a l'any finit.

Si el gener no naixia, l'any no s'acabaria.

El gener és un mes gèlid, que forma part de l’hivern. És així perquè l’aigua de gener és bona, fresca i de qualitat. Referent a èpoques de l’any i mesos.

Aigua de gener tot l’any va bé

És una dita en desús que va néixer a Mallorca a edat medieval. L’autor és desconegut.

Normalment les poques persones que la utilitzen, quan ho fan, fa referència al camp.

Ja que afavoreix al món del conreu, a l’hora del creixement de les verdures, hortalisses, fruites...

Conseqüències i regions afectades a causa de l'aigua contaminada

L’aigua que contaminem porta a terme una sèrie de malalties, no ens adonem que a l’hora de contaminar l’aigua i el planeta, a sobre que estem matant a un munt d’espècies innocents també ens estem matant a nosaltres mateixos.

Aquestes són algunes de les malalties que podem agafar a causa de la contaminació de l’aigua.

- Còlera

- Tifus

- Disenteria

- Gastroenteritis

- Hepatitis

- Poliomielitis

- Disenteria amebiana

- Esquistosomiasis

Alguns països amb la pitjor qualitat d’aigua al món, i que per tant això li afecta i perjudica són:

-Burundi

-Sierra Lleona

-Swazilàndia

-Moçambic

-Angola

-Surinam

-Guatemala

-Haití

-Moldava

-Chad

-Zimbabwe

-Franja de Gaza

-Zàmbia

Actualment moltes ONG com per exemple Intermón Oxfam aporten donacions constants per que la vida, condicions i qualitat d’aigua d’aquestes regions canviï.

Contaminació de l'aigua causada per l'home

Els rius, llacs i mars recullen, des de temps immemorials, les escombraries produïdes per l'activitat humana.
Pesticides, deixalles químiques, metalls pesants, residus radioactius, etc., Es troben, en quantitats majors o menors, en analitzar les aigües dels més remots llocs del món. Moltes aigües estan contaminades fins al punt de fer perilloses per a la salut humana, i nocives per a la vida.
El cicle natural de l'aigua té una gran capacitat de purificació. Però aquesta mateixa facilitat de regeneració de l'aigua, i la seva aparent abundància, fa que sigui l'abocador habitual on llancem els residus produïts per les nostres activitats.
A continuació mostraré alguns residus comuns que l’ésser humà aboca a l’aigua.

Els manantials d'aigua mineral

Un manantial és una font natural d'aigua que surt de la terra o d’entre les roques. Pot ser permanent o temporal. S'origina de la filtració d'aigua de pluja o de neu, que penetra en una àrea i emergeix en una altra de menor altitud, on l'aigua no està confinada en un conducte impermeable.

La composició de l'aigua dels manantials varia segons la naturalesa del sòl o la roca on és. El cabal dels manantials depèn de l'estació de l'any, del volum i de les precipitacions. Els manantials de filtració s'assequen sovint en períodes secs o de precipitació escassa, però alguns tenen un gran cabal constant que proporciona un important subministrament d'aigua local.

Els minerals es dissolen en l'aigua al seu pas per zones subterrànies. Això afegeix sabor a l'aigua, i de vegades bombolles de diòxid de carboni, depenent de la naturalesa geològica del terreny. Per això, l'aigua de la font o manantial(spring water) es ven com aigua mineral, encara que freqüentment el terme s'aplica per motius publicitaris. Els manantials que contenen quantitats significatives de minerals són denominats, de vegades, «naixents de minerals». A aquells que contenen grans quantitats de sals de sodi dissoltes, majorment carbonat sòdic, se'ls anomena «naixents de soda».

Les aigües residuals.

S'entén per aigües residuals el conjunt d'aigües que s'ha alterat alguna de les seves característiques naturals, en haver estat utilitzades, i a les que eventualment s'hi han pogut afegir aigües netes de diversa procedència, tals com subterrànies, superficials i pluvials.

Les aigües residuals poden provenir de diversos llocs. A continuació anomenaré uns quants:

Aigua Residual Domèstica: És l'aigua residual procedent de residències, instal·lacions comercials, públiques i similars.

Aigua Residual Industrial: Aigua provinent de la indústria, en la qual predominen residus industrials. La varietat de productes que s'hi aboquen, tòxics o consumidors d'oxigen, implica una investigació pròpia en cada cas.

Infiltracions i connexions incontrolades: Aigua que penetra de forma no controlada a les clavegueres.

Aigua pluvial: Aigua resultant de l'escorreria superficial

No obstant les aigües residuals són una gran font de contaminació a l’actualitat.

Les llars domèstics, les industries i l'agricultura que produeix en les aigües residuals pot causar la contaminació de nombrosos llacs i rius.

Les aigües residuals sovint contenen excrements, orina i residus de bugaderia. Hi ha milers de milions de persones a la Terra, de manera que el tractament d'aigües residuals és una gran prioritat.

L'eliminació d'aigües residuals és un problema important en els països en desenvolupament com ja que moltes persones en aquestes àrees no tenen accés a condicions sanitàries i l'aigua potable.

Les aigües residuals no tractades poden contaminar el medi ambient i causar malalties com la diarrea.

Les aigües residuals en els països desenvolupats es porten fora de la casa ràpidament i en condicions higièniques a través de canonades.

Les aigües residuals són tractat en plantes de tractament d'aigua i els residus s'eliminen sovint al mar.

Contaminants a l'aigua.

Normalment les aigües residuals que provenen de les persones són orgàniques i es dissolen fàcilment. El major problema són les aigües residuals que provenen de les fàbriques

A continuació us mostraré com de perilloses poden arribar a ser al medi ambient.

Moltes instal·lacions d'ús industrial d'aigua dolça solen abocar els residus de la planta en els rius, llacs i oceans.

Els contaminants procedents de fonts industrials inclouen:

Amiant: És contaminant que comporta un greu perill per a la salut i cancerigen. Les fibres d'amiant poden ser inhalades i provocar malalties com l'asbestosi, mesotelioma, el càncer de pulmó, càncer intestinal i càncer de fetge.

Plom: És un element metàl·lic i pot causar problemes de salut i problemes ambientals. El plom és nociu per a la salut de molts animals, inclosos els éssers humans, ja que pot inhibir l'acció dels enzims corporals.

Mercuri: És un element metàl·lic i pot causar problemes de salut i problemes ambientals. El mercuri és també perjudicial per a la salut dels animals, ja que pot causar malalties a través d'enverinament per mercuri.

Nitrats i fosfats: Contaminant que pot provocar l'eutrofització, que pot ser molt problemàtic per al medi marí.

Sofre: Contaminant perjudicial per a la vida marina.

Olis: Contaminant que no es dissol en l'aigua, sinó que forma una gruixuda capa sobre la superfície de l'aigua. Això pot impedir el creixement a les plantes marines que reben insuficient llum per a la fotosíntesi. També és perjudicial per als peixos i les aus marines.

Petroquímics: Contaminants que estan formats per gasos o la benzina i poden ser tòxics per a la vida marina.

Font informació: http://educasitios.educ.ar/grupo270/?q=node/51
Font imatge: http://brainjabber.wikispaces.com/file/view/Water-pollution.jpg/138214477/461x420/Water-pollution.jpg

El Safareig

Els safareigs eren llocs on es parlava i es socialitzava normalment de rumors sobre terceres persones.

Actualment ja no s’utilitza aquest mètode, però fa unes dècades sí, consistia en rentar la roba en una espècie de balsa on es rentava la roba.

En l’actualitat el safareig s’ha substituït per màquines, el rentavaixelles i l’assecadora. Ja que són mètodes més ràpids, sense necessitat d’esforç i amb un resultat millor i més net. L’única que pega és la necessitat d’energia constant, això pot afectar negativament el medi ambient, i causar contaminació. La sobreproducció en les fàbriques i la demanda de productes com ara aquestos, requereixen una gran quantitat de primeres matèries per crear el producte. Per fer-ho es necessiten fer una sèrie de processos químics, i encara, es contamina més.

Font informació: http://ca.wikipedia.org/wiki/Safareig

Font imatge: https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZfCc2bocUPBNt7didquBzaIN9h3OPUYACQdgWBgVd8Um7yiVHdhNSpr-cbwrEgDRaUpHdRiSShEawcLcm8GoRESouYQJd-eGoCT__GlB-zt6zIgExrTjhdk1x0jWXTs5rlu0ANfgCZ9Qy/s1600/Fem_safareig_-_07_20081120103354.jpg

Consells per a estalviar aigua.

Les persones tenim que estalviar aigua, ja que és un ben escàs. A continuació us anomenaré alguns consells que heu de tenir en compte a l’hora del consum de l’aigua domèstica:

És important saber que l'aixeta de la pica consumeix al voltant de 10 litres d'aigua cada minut que estigui obert. Per això, també aquí és possible estalviar aigua.
Aquestes són algunes mesures que es poden posar en pràctica sense masses esforços:
- Per obtenir aigua fresca, és millor guardar una gerra a la nevera de mantenir l'aixeta oberta i esperar que surti freda.
- Per rentar els plats i estris de cuina no cal deixar l'aixeta oberta. Tampoc per rentar fruites, verdures i altres aliments. Per això es poden utilitzar les piles de la pica o un gibrell.
- Descongelar els aliments introduint durant unes hores a la nevera és millor que fer-ho sota el raig de l'aixeta.
-Si observem que l’aigua surt amb molta pressió podem ajustar la clau per ajustar de nou el cabal.

L'aigua a Casa

Actualment l’aigua
acasa és un ben indispensable pel Primer Món, lamentablement no tothom es pot permetre el luxe d’obrir una aixeta i que surti aigua i menys encara calenta.
En una casa on aquest benefici hi és es poden diferenciar diverses parts on es consum l’aigua domesticada.
Cuina: L’aixeta o el rentavaixelles són útils per rentar elements de cuina com ara plats, forquilles, ganivets, gots...
Lavabo: Al lavabo hi aigua a la dutxa o banyera, a l’aixeta de la pica, al vàter o al bidet.

L’aigua de la dutxa, banyera o aixeta és tèrmica, es a dir, es pot controlar la temperatura d’aquesta.
En algunes cases l’aigua del vàter és especial, no es potable, però normalment s’utilitza la mateixa aigua per a tota la casa.
Altres: Es poden trobar altres tipus d’elements com ara rentavaixelles, assecadores, piscines, sistemes de reg com ara l’aspersor o la manguera...

Font imatge: http://www.grifosdecristal.com/60-137-large/conjunto-ducha- termostatico-arona-ref-55500.jpg